Carles Madirolas

El gran pintor contemporani ha abandonat avui el món terranal, per entrar en l'espiritual; no l'havia conegut mai, però em va dedicar algun llibre seu, i encara que no l'he vist en persona, el trobo a faltar, és una gran pèrdua pel món artístic, que de segur que d'aquí poc la seva obra serà una de les més conegudes del nostre temps, virtuós de la pintura, en tots els seus aspectes, va ser mestre de l'escola massana, i l'any 1951 va guanyar el premi Nacional de Gravat, que otorgava el govern Espanyol, abans però d'estudiar pintura, va fer uns quants anys de música, i estic segur que era un gran violinista.
De la seva obra he vist poca cosa diguem-ne en directe, tret d'un parell de quadres, i uns gravats a l'aiguafort, magnífics i enormes, de gran detall i preciosisme, que són dignes de veure.
Fa uns mesos, com a resultat de la ineptitud de la classe política, es va enderrocar l'edifici de les aigues de barcelona, que estava a la diagonal si mal no recordo, en que hi havia un plafó inmens de cèramica fet per l'artista, on s'hi va dedicar varis anys de la seva vida, i que es va veure en pocs minuts enterrat en l'oblit de la runa; l'ajuntament de barcelona apel·la que no estava catalogat com a bé patrimonial, però aixìo no signfica que les obres d'art que no estiguin catalogades s'hagin de cremar no?
En fi un món ple d'injustícies, com la que estem visquent a malgrat aquests dies amb la prepotència de l'alcaldessa, i les ganes de posar-se "farruca" i no voler ni aturar el projecte.
Expresso el meu pèsam a la família i sobretot a una de les seves deixebles més admirables, que en els seus últims dies, li va fer costat com cap altra, Montse Ponsa, que sense ella jo no seria conscient de l'art que ens envolta en tot moment.

Por las Ramas

Emisió del reportatge d'España directo

Dia 2

Un dia més la gent de malgrat, s'ha unit tot el dia, per salvar l'arbreda; però un cop més "il capo" ha jugat a marejar la perdiu, que si ara venen els mossos, i esclar, tothom s'ha mobilitzat cap a la zona, i al final ha resultat una falsa alarma; llavors ens han dit que els de l'A.C.A havien dit que s'havia de vallar tot allò, per poder netejar la riera de branques i troncs per si hi havia alguna rierada o algo, al final, perquè no ho fessin ells, ho hem fet entre tots, (ja! es pensaven que ens enganyarien!) i llavors la concentració a l'ajuntament, que s'ha centrat en dues línies, la de portar-se be, i la de tocar els pebrots a la Contxita, perquè sortís a donar un compromís; al final ha acabat en una manifestació forçada fins als arbres. (per cert entre 200 i 500 persones)

Dema igual que avui que a la que ens despistem tallada al canto!!

El poble es mulla

Ahir malgrat semblava un altre poble, centenars de persones del poble es van reunir ahir durant tot el dia a l'arbreada de can Feliciano, per manifestar el seu rebuig a la tala dels arbres que ocupen la zona, paratge natural de malgrat que la gent apreciava amb tota la nostàlgia del temps, perquè és dels pocs indrets de malgrat naturals, que té ja més de cent anys; veure les senyores grans plorar davant de la tala dels arbres, era trist. Però la reacció del poble ha estat de les majors, des dels fets de Can Campassol no es reunia tanta gent per defensar el mateix.
Jo si fós l'alcaldessa m'ho plantejaria; no sé per què ha fet una acció tant inpopular si el que el poble vols es que es conservi tal i com esta, per què tallar uns arbres centenaris, per colocar-hi ciment, (bueno i per poder edificar, que segur que això atreu vots); segur que això no ho hagués fet fa un parell o tres de mesos, abans de les eleccions, perquè no hagués "guanyat", ho ha fet ara perquè creu que la gent no té memòria, i que d'aquí 4 anys ningú s'enrecordarà d'això.
I com va fer amb la torreta del Castell, he sentit que deia: "no sé perquè la gent es preocupa tant per cuatre arbres mal fotus, si es tallen aquí, s'en poden plantar cuatre allà!" pel que es veu l'acció popular no li ha agradat pas a la senyora alcaldesa, però jo opino que ja n'hi ha prou!!! n'estem farts d'ella i de les seves grolleries; que li facin una moció de censura o algo així i que la fotin fora del seu "tron" que ja n'ha tingut prou amb tots aquests anys, que el poble ja ha patit massa.

Manifest Defensem l'arbreda de Can Feliciano

Una vegada més la manca de sensibilitat per part de la classe política, ha portat a l'agressió d'un dels pocs espais verds, naturals i singulars com és l'arbreda dels darrers metres de la riera. Per això d'una manera espontànea i voluntaria, un grup heterogeni de malgratencs i malgratenques que estimem el nostre poble hem fet pinya per mirar de salvar aquest petit però important punt verd, que podríem dir històric, ja que ens mostra com era abanas tota la riera, una vegetació molt més agraïda que el ciment en forma de clavaguera que han dissenyat en un projecte de despatx.
Per tal de defensar el patrimoni, que és de tots, cridem al poble de malgrat a aturar la tala indisciminada d'arbres i respectar l'entorn tal i com la natura la vestit.
Convidem a tots els malgratencs i malgratenques, i gent sensible a defensar el nostre patrimoni.

Esperem la vostra presència a l'arbreda de Can Feliciano

TOTS JUNTS HO FAREM!!!!
TOTS JUNTS PODEM!!!!!

Les fotos perdudes

L'exposició està força bé, i d'aspecte molt acurat, però jo em pensava que hi posarien fotografies o còpies originals, és normal que no les hagin posat, perquè els originals requereixen una protecció especial, de llum sobretot; bueno tot i això felicitar a tothom que hi va colaborar perquè és una gran exposició, potser hi han poques fototgrafies, en exposició però hi ha un cataleg amb quasi totes les fotos i l'interessant és que es poden demanar còpies, pagant però, però és ben normal, em sembla que m'en demanaré alguna, que n'hi han de molt interessants. Felicitats a tothom i animo a que es segueixin fent coses així, que no s'en fan gaire sovint./>

Malgrat es un encant

Amb aquesta fotografia obro una secció en que intentaré mostrar el millor malgrat possible, llocs, indrets que encara queden emb encant, perquè encara que no ho sembli a malgrat encara queden coses maques, poques però encara en queden