Carles Madirolas

El gran pintor contemporani ha abandonat avui el món terranal, per entrar en l'espiritual; no l'havia conegut mai, però em va dedicar algun llibre seu, i encara que no l'he vist en persona, el trobo a faltar, és una gran pèrdua pel món artístic, que de segur que d'aquí poc la seva obra serà una de les més conegudes del nostre temps, virtuós de la pintura, en tots els seus aspectes, va ser mestre de l'escola massana, i l'any 1951 va guanyar el premi Nacional de Gravat, que otorgava el govern Espanyol, abans però d'estudiar pintura, va fer uns quants anys de música, i estic segur que era un gran violinista.
De la seva obra he vist poca cosa diguem-ne en directe, tret d'un parell de quadres, i uns gravats a l'aiguafort, magnífics i enormes, de gran detall i preciosisme, que són dignes de veure.
Fa uns mesos, com a resultat de la ineptitud de la classe política, es va enderrocar l'edifici de les aigues de barcelona, que estava a la diagonal si mal no recordo, en que hi havia un plafó inmens de cèramica fet per l'artista, on s'hi va dedicar varis anys de la seva vida, i que es va veure en pocs minuts enterrat en l'oblit de la runa; l'ajuntament de barcelona apel·la que no estava catalogat com a bé patrimonial, però aixìo no signfica que les obres d'art que no estiguin catalogades s'hagin de cremar no?
En fi un món ple d'injustícies, com la que estem visquent a malgrat aquests dies amb la prepotència de l'alcaldessa, i les ganes de posar-se "farruca" i no voler ni aturar el projecte.
Expresso el meu pèsam a la família i sobretot a una de les seves deixebles més admirables, que en els seus últims dies, li va fer costat com cap altra, Montse Ponsa, que sense ella jo no seria conscient de l'art que ens envolta en tot moment.