Zapatero i Rajoy

Avui entre moltes coses, he tingut temps de veure un troç sobre el ple dels diputats, i he de dir que és igual d'entretingut que un de l'ajuntament.
Una cosa a destacar del senyor ZP, és que ha fotut a ratlla a en Rajoy, dient-li que no entén per què es preocupa per la imatge de Catalunya, si durant més de tres anys, l'única cosa que ha fet ha estat parlar malament d'ella i anar-hi sempre en contra; també ha comentat les imatges aquelles de la senyora gran que deia "¿Dónde es para firmar contra catalunya?" Cal dir que ho ha dit després de criticar sobretot a ERC, dient-li que no són coherents amb els pressupostos, que aproven uns i atres no, bé una cosa una mica rara.
Però no ens deixem enganyar, el que ha fet avui en Zapatero, és clarament propaganda electoral, perquè sap que ha perdut molts vots a catalunya; en fi que la política en el fons sempre és igual.

Joan Carles I

En el text d'en Terricabras, en meló, va preguntar que perquè li deien Fraticída al rei d'espanya.
Vaig buscar-ho a la Wikipedia, i em vaig trobar amb el següent:
Durant les vacances de Setmana Santa de 1956, a la residència familiar d'Estoril, Juan Carlos, que ja tenia 18 anys, va matar al seu germà petit, Alfonso, d'un tret al cap mentre jugaven amb un revòlver regalat suposadament per Franco.

Amb 18 anys i jugar amb una pistola? No ho trobo normal, que amb aquesta edat ja no som criatures; bé però amb les barreges de sang que s'han fet amb les monarquies no m'estranya que surtin mig tarats.

Llengua si trobes faltes fes-m'ho saber, que ho he escrit ràpid i no m'hi he fixat.

Papers de Salamanca

Com deveu saber, el procés de retorn de la documentació espoliada a Salamanca; tot i l'aprovació de la llei, resta sense terminis malgrat ha passat el temps més que suficient i s'han produit acords de compromís per executar el retorns.
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha fet ja els deures (identificació, inici expedient digitalització, preparació document per efectuar retorn als titulars...) i el govern de l'Estat no ha, ni tan sols, convocat la comissió mixta. En la darrera compareixença del ministre de Cultura (Cesar A. Molina), en la interpel·lació dels diputats de ICV, ERC i CiU no va donar dates ni concretar temporalitat.
Més de 2.000 documents resten encara a Salamanca i pendent de resoldre els retorns dels ajuntaments i d'altres territoris afectats, i mentrestant molts dels afectats no veuen el seu retorn efectiu malgrat la llei aprovada.
La societat civil diu prou, exigim el compliment de la llei i la nostra dignitat.

El Rei Visita una provincia

Alguns mitjans espanyols, més anticatalans que promonàrquics, han omplert espai i hores amb la cremada de dues fotografies dels Reis d'Espanya la setmana passada a Girona. No tenen en compte que, a Espanya, el cap de l'Estat no és un ciutadà normal sinó un rei nomenat per un dictador, un rei que va jurar los Principios del Movimiento, però que no ha jurat la Constitució, només l'ha signat; un rei que tampoc no s'ha sotmès a un referèndum i que, per tant, té al seu costat la legalitat però no disposa de la legitimitat democràtica, que és la confiança expressada lliurement pels ciutadans.
A més, un rei imposat hauria de tenir un especial interès a ser, almenys, un bon professional, i això vol dir, entre altres coses, que el Rei d'Espanya hauria de parlar bé --com fa, per exemple, el rei de Bèlgica-- totes les llengües de l'Estat que li paga la festa a ell i a la seva nombrosa família. Però, tampoc, això tampoc.
I llavors, quan el Rei visita la seva província de Girona, alguns --per pocs que siguin-- el voldrien xiular però no ho poden fer, perquè no s'hi poden ni acostar. Això vol dir que, amb aquest Rei, tampoc no pot protestar qui vol i com vol: els indignats i antimonàrquics no li poden manifestar el seu disgust directament sinó que s'han de retirar i rumiar com s'ho faran per fer sentir la seva protesta. Alguns ho van fer a Girona cremant dues fotografies. Suposo que qui impedeix que es facin els crits en directe és perquè troba que això és el pitjor que pot passar i que, per tant, assumeix qualsevol altra forma de rebuig, mentre aquesta es faci ben lluny.
A mi, personalment, no m'agraden les manifestacions en què s'insulta, es cremen coses o es trenquen. Però això és una consideració estètica més que no pas política. Perquè és obvi que, en una democràcia, el cap de l'Estat ha de poder ser criticat com qualsevol ciutadà. ¿S'han preguntat el Rei i els seus col.laboradors per què hi ha molts caps d'Estat al món que no s'han de protegir de la seva pròpia gent? Això sí que és revelador. La cremada de fotos, una anècdota mínima, irrellevant.

Josep-Maria Terricabras

(text d'avui a El Periódico)

VISCA LA REPÚBLICA, I JA POSATS VISCA CATALUNYA